Aquest diumenge el suplement dominical d’El País publicava: “Cien escritores en español eligen los 100 libros que cambiaron su vida“.
Em va picar la curiositat i em vaig posar a pensar en els llibres que havien canviat la meva vida.
I no n’hi havia cap. No n’hi ha cap.
En canvi crec que els llibres que he llegit m’han canviat a mi. I que si no els hagués llegit, o si n’hagués llegit de diferents, la meva vida no seria la meva, seria una altra.
Tot i així, com que em feia gràcia jugar, he escollit 10 llibres d’entre la massa monstruosa i informe de títols, autors i històries que es passeja des de fa un temps dins el meu cap.
Potser no són els millors llibres que he llegit ni els autors amb que més he gaudit. Són els que ara recordo. I tinc poca memòria. Però puc assegurar que tots i cada un d’ells m’ha fet somiar. Si m’agraden és perquè quan els vaig obrir per la primera pàgina, em van agafar la mà i em van acompanyar línia a línia per històries tendres, boges, terribles o tristes. I no ho sé, potser avui encara volten per aquí, amb mi.
- Agustí Calvet, ‘Gaziel’. Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí
- Virginia Woolf. Las olas
- Ryszard Kapuściński. Un día más con vida
- Rafael Sabatini. Capitán Blood
- Racine. Phèdre
- Joseph Heller. La trampa 22
- Antoine de Saint-Exúpery. El petit príncep
- Michael Herr. Despachos de guerra
- Pablo Neruda. 20 Poemas de amor y una canción desesperada
- Roald Dahl. Charlie i la fàbrica de xocolata
