o noche de rock’n roll
Una setmana despres, recupero un arxiu que ja pensava que havia perdut:
Barricada comença una hora tard, a les dotze, encara que tampoc és que es noti molt perquè nosaltres hem arribat tard: sopar al Samsara, cotxe, autopista… ja se sap.
La pista és buida quan arribem, ens dona temps d’anar a voltar per la fira, mirar les atraccions (la olla loca, el toro perez…) i comprar xurros. Castellbisbal està de Festa Major i a algun il·luminat de l’Ajuntament se li ha acudit convidar a Barricada aquesta nit.
Cap a les dotze s’encenen les llums blaves i sona música de circ. L’espectacle comença. Surten a l’escenari. Sonen el baix i la guitarra, Barricada saluden. La gent crida mentre el Drogas passeja per l’escenari el seu barret de copa negre.
Comencen a tocar i el públic -fauna de Festa Major: punkis, rockers nostàlgics, pijets despistats, nens, papas, mamas i avis diversos- ballen al so dels acords de la banda. Ho deixen clar des de la segona cançó: “esta es una noche de rock’n roll”. I compleixen.
Solos espectaculars, improvisacions i conyes en un escenari petit petit i una escenografia que potser horroritzaria els Stones -amplis, altaveus, una mica de fum, focus i una tela negra de fons- però que és tot el que els rockeros de La Txantrea necessiten per convertir la nit en un espectacle.
Una darrere l’altra i amb total naturalitat es succeeixen Noche de rock’n roll, Animal caliente, No sé qué hacer contigo, Contra la pared, No hay tregua. Parèntesi: sí. Els pipunkis cridaven ETA, ETA ETA ETA i van marxar quan es va acabar la cançó, era la única que es sabien. Que radicals.
Acaben amb Blanco y negro, com sembla que és costum (aprenc moltes coses aquesta nit). Saluden, la gent aplaudeix. Sona la música de circ i es retiren amb el públic a la butxaca.
Noche de rock’n roll, concierto de señores.
PD. fotos de l’últim concert a Vitoria
