o… Quin gust té la infància?
Heu llegit El pequeño País -o com coi es digui ara el suplement d‘El País pels nens- últimament? No? No ho feu. No val la pena. El pequeño País no seria tema de post si navegant per Internet -i sí, gastant megas a lo tonto- no m’hagués trobat amb la vinyeta mítica, incomparable i irrepetible de 13 Rue del Percebe.
Juntament amb les aventures de Tintin i les d’Asterix, que sortien en vídeo també els diumenges amb La Vanguardia, el record de 13 Rue fa olor de ser petit, d’aixecar-se ben d’hora pels matins i veure el Doraemon, d’esmorzar croissants amb xocolata, de no treure’s el pijama en tot el dia, de passar les tardes jugant a Lego amb la Maria…
Ai nostàlgia de la infància. Ens fem vells quan comencem a tenir records?
Perdó pel coup de nostalgie, tothom té moments de debilitat… aquest ha estat el meu. No em feu gaire cas, però llegiu 13 Rue, que val la pena.
