Pensant que tot plegat seria tan i tan fàcil, vaig prometre’m a mi mateixa d’escriure un post des de la meva charmante petite maison de seguida que tingués internet. París és una ciutat extraordinària on les estacions de metro fan olor de croissants al matí i un Shakespeare val 20 cèntims. Però també és on triguen tres setmanes en fer-te una targeta de crèdit.
Així que mentre espero que la meva nova amiga, La Banque Postale m’envii un paperet amb el qual podré anar a buscar a La Banque la targeta de crèdit, no m’he pogut estar de posar aqui unes línies que… no ho sé, tot plegat ve perquè estic descobrint a Gérard de Nerval i com que una cosa porta a l’altra, he acabat llegint unes memòries de Nerval escrites per Dumas (existeix en la història de la literatura una parella d’amics tan i tan diferents entre ells???)
I diu Dumas…
“Songez que vous n’aurez pas toujours à vos pieds un poète qui peut vous dire en cinq langues, en grec, en latin, en allemand, en arabe et en persan: ‘Je vous aime’, et qui n’ose pas vous le dire en français”
Que voleu, aquest geni foll i tímid em té el cor robat aquests dies 
À bientôt!!
