Hi ha nits i nits. I la d’ahir va ser una nit amb totes les lletres, I majúscules. Una NIT. I no només perquè al Fòrum plovia i jo anava en sandàlies i la Gemma em va ensenyar a arremangar-me els pantalons, que també. Va ser una nit com haurien de ser totes les nits, al Gòtic amb la gent al carrer, molta birra, molta música i una margarita màgica pendent des de fa… un any? Por ai.
I al final vaig aconseguir no plorar (ho sento Pau) i prendrem-ho amb bon humor, tot i que sí, cada vegada que us he fet dos petons i una abraçada (a tots) se m’ha remogut alguna cosa per dintre i aquests dies he sentit totes les variants de pena i tristor que hi ha al mon. També tot el ventall d’eufòria, felicitat i carinyo, perquè no dir-ho.
Però és bonic marxar perquè et dona per dir coses boniques a la gent que estimes. I com que no els veuràs en un temps et sembla que els has de dir com d’importants són per tu, encara que no ho sàpigues explicar gens (“t’estimo”, “et trobaré a faltar”… quines paraules són aquestes?) i que tampoc calgui, perquè jo ho sé i tu ho saps.
En fi, anem al que realment importa.
Marxo a París aquesta tarda. Seré allà durant tot el curs, encara que vindré al nadal i qui sap si més endavant potser també.
La meva adreça a França és:
Rue Eugène Manuel 14, 6ième étage (sans ascenseur)
16ième arrondissement, 75016
Cedex
Metro: Trocadéro o La Muette
Podeu venir quan vulgueu, excepte del 8 al 13 d’octubre, que venen els meus pares a proveir-me d’oli i pernil salat i a mimar-me una miqueta 
.
El meu usuari d’skype es laura_millan22 i em farà una il·lusió boja que algú em truqui de tant en tant :$
I marxo amb aquesta cançó, que com tantes altres de Junts de nou per primer cop, no sé explicar, però vé amb mi
