Pam de nas
<!–[if !mso]> <! st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>
Ahir passejant per Saint Germain, barri que no para de sorprendre’m, em vaig topar amb una llibreria d’aquestes que m’agraden: amb llibres polsosos i prestatges del terra al sostre; ordenats, gairebé sempre, pel criteri alegre i aleatori del seu propietari. Propietari que, no falla, és un home ja gran, parisenc de debò, figura clau de la vida del barri i molt, molt reaci a desfer-se dels seus petits tresors -la majoria prefereixen comprar llibres que vendre’ls.
El cas és, que ahir vaig trobar aquesta llibreria que es diu “Pam de Nas”, nom que vaig llegir amb tota la tranquilitat del món, sense que una expressió tan i tan catalana en ple Saint Germain em fes sospitar res estrany. El que va fer que m’aturés va ser el que deia a sota: “Libres, Llibres”.
Vaig acostarme a l’aparador i -ho prometo- gairebé em cauen llàgrimes d’emoció quan vaig veure una gramàtica mallorquina dels anys 30 i alguns dels clàssics més tendres de la nostra literatura.
La resta: entrar dins, xerrar amb l’amable propietari (que a més de parlar francès parla occità i un català exquisit), remenar velles edicions de Puig i Ferreter, Pla, Rodoreda… i entre tants i tants llibres una edició de les Meditacions en el desert de Gaziel en català, publicada a París en els anys del franquisme. I més: els tres volums il·lustrats de La CNT en la guerra civil española, de Peirats. I més: …
I aquesta història no té fi per la raó ridícula o patètica que no duia prou diners a sobre com per comprar un sol d’aquells llibres. Així que em vaig despedir amablement del meu nou amic, que va quedar molt satisfet d’haver conegut una catalana que li hagués preguntat per Gaziel, hagués fullejat una primera edició seva i hagués marxat sense comprar-la.
