Plou i fa sol
Aquest matí l’he escoltat i hi he pensat. He pensat en totes les coses que he fet i no hauria d’haver fet i no em penedeixo d’haver fet. I també ha sigut com acomiadar-me d’aquí, una mica trist, una mica bonic. I sé que quan l’escolti allà seré una mica aquí, una mica ara.
Després venia l’altra, la de les estrelles i els somnis i els dos primers versos sempre em fan somriure i a vegades ploro una mica quan comença
Enllà, més lluny de les estrelles, a l’altra cara del mirall,
On tot és més senzill d’entendre, la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint…
